Es Migjorn

Al sud de Mallorca s'estén aquesta comarca de terres àrides que es diferencia de la resta en ser una de les zones més seques de l'illa. Bohemis pobles d'interior amb les seves cases de pedra contrasten amb una costa plena d'encantadors nuclis de pescadors i animades localitats turístiques. Aquí ens movem entre les dues Mallorcas. La rural i bohèmia; i l'actual i moderna. La seva capital, tradicional i històrica, és la ciutat de Llucmajor.

La costa combina abruptes penya-segats amb petites cales de fina sorra blanca. No obstant això, al sud, s'obren extensos arenys de sorra blanca, com s'Arenal o la popular platja sense urbanitzar d'és Trenc.

Les pluges en aquesta part de l'illa són escasses i el paisatge està dominat per boscos de capa baixa amb vegetació típica mediterrània. Tanmateix, es tracta d'una terra fèrtil. L'agricultura i la ramaderia han tingut un paper rellevant fins a l'arribada del turisme de masses. Recorrent carreteres i camins, és possible encara topar amb finques que encara conserven la seva activitat. La llet i alguns dels formatges més reconeguts de l'illa, es produeixen en aquesta zona.

Les terres d'és Migjorn són famoses per la seva roca sorrenca de color característic. Pedreres extreuen la cobejada pedra de Santanyí, imprescindible per construir cases al més pur estil mallorquí. Alguns dels edificis més emblemàtics de l'illa, com la Catedral de Mallorca o el Castell de Bellver, van ser erigits amb aquesta noble pedra.

Preservar la Mallorca d'antany és una prioritat en aquesta part del territori i diversos parcs naturals vetllen per salvaguardar el paisatge original de l'especulació turística. El parc natural de Mondragó amb els seus camps de cultiu i cales d'aigües turqueses; i el parc natural d'és Trenc - és Salobrar de Campos, que comprèn platges de sorra blanca, dunes i aiguamolls i fins i tot una de salinera; són exemples d'aquesta conservació. L'illa de Cabrera, visible en dies clars, és l'únic parc nacional de les Balears. La bellesa del seu fons marí, les seves aigües cristal·lines, a més de la seva riquesa patrimonial, mereixen una visita.