La Sibil·la, patrimoni immaterial
El Cant de la Sibil·la anuncia el judici final a la celebració de l'naixement del fill de Déu com humà. Aquest cant litúrgic es va fer popular com a tradició en algunes catedrals de sud Europeu (França, Itàlia, Portugal i Espanya). La tradició va arribar a l'illa en la Conquesta de Mallorca (1229) realitzada pel regne d'Aragó. El primer esment escrit d'ella està en la Consueta de Tempore de la catedral de Mallorca, escrita en llatí entre els anys 1360 i 1363.
Al segle XV va començar a interpretar-se en les Matines de Nadal i podia ser cantat en llatí o en mallorquí antic. El cantava un nen vestit de donzella i portant una espasa. Al segle XVI Monsenyor Joan Font, l'escriu com a part de la Consueta de la sagristia, totalment en mallorquí (dialecte català de Mallorca); hi ha també un altre document de la mateixa època a la Catedral de Barcelona, escrita en català
La Sibil·la avui
Origen i evolució
Antigament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que amb el pas dels segles van ser substituïts per un nen cantor. Actualment, a la majoria d'esglésies de Mallorca segueix sent un nin el que canta, si bé en alguns casos ho fa una nena o una dona.
